ELS QUATRE GENETS DE L'APOCALIPSI

Els quatre genets de l'Apocalipsi són els quatre cavallers que es descriuen en la primera part del capítol sisè de l'Apocalipsi. El capítol parla d'un pergamí a la mà dreta de Déu que està segellat amb set segells, en aquest escenari Jesús obre els primers quatre segells dels set, alliberant a aquests genets que munten en cavalls blanc, vermell, negre i un bayo. Segons l'exegesi representen i són al·legories de la victòria, la guerra, la fam i la mort, respectivament, encara que només a aquest últim se li designa per aquest nom. En la Bíblia en l'Apocalipsi en el versicle 6:4 es parla dels quatre genets.

Cada genet representa una cosa:
EL PRIMER GENET BLANC representa la puresa, la llum.
EL SEGON GENET VERMELL representa la guerra.
EL TERCER GENET NEGRE representa la crisi econòmica, la mort, la penúria, la desnutrició i la fam.
EL QUART GENET BAYO representa les malalties i morts.

1-GENET BLANC

El primer cavall és blanc, símbol bíblic de puresa. Aquest cavall representa l'església cristiana primitiva en la seva puresa original. Els primers cristians, lliures de molts dels problemes que haurien de minar a l'església en els anys per venir, es van proposar conquerir els cors del món amb l'evangeli de Jesucrist.

Portar un arc, una arma per aconseguir grans distàncies, és representació del que van fer els regnes cristians, recolzant i portant l'evangelització a pobles llunyans.

2- GENET VERMELL

El segon cavall és vermell, símbol del vessament de sang, la persecució i la destrucció. Al principi, l'església cristiana primitiva no va ser tolerada per l'Imperi Romà pagà, i va enfrontar períodes de severa persecució en els quals Roma va tractar d'eliminar-la de la faç de la terra. No obstant això, aquesta estratègia va fracassar. Quan la persecució es va intensificar només va servir perquè els cristians es envalentonaran més. Tertul·lià, un dels pares de església primitiva va dir: "La sang dels màrtirs és la llavor de l'església".

3- GENET NEGRE

El cavall negre representa el període de la història de l'església durant el qual el cristianisme va esdevenir la religió oficial de l'estat de l'Emperador Romà, després de la conversió de Constantí a la fe cristiana. Constantí, just abans d'una important batalla que li asseguraria el control de l'Imperi Romà, va rebre una suposada visió en la qual se li deia que no ho conquistés en nom dels seus déus pagans, sinó en nom de la creu. Constantí es va convèncer que la seva victòria en la batalla del pont Milviano va ser un senyal que havia de convertir l'Imperi Romà al cristianisme. Va batejar al seu exèrcit i els va fer cristians. Lamentablement, el cristianisme no funciona d'aquesta manera. No es pot prendre una decisió per Crist en lloc d'una altra persona. Constantino només va aconseguir cristianitzar el paganisme. Quan el cristianisme va esdevenir la religió afavorida per l'imperi, els pagans es van unir a l'església cristiana per milers sense abandonar les seves creences paganes. El resultat va ser desastrós per a l'església. La intriga política i el control del govern romà es van unir amb les creences cristianes, i les pràctiques paganes van ingressar en el cristianisme.

4- GENET BAYO

L'últim cavall és bayo, el color de la mort. Quan el cristianisme es va fer popular i es va trobar còmode, va ingressar en un període de la història en què va perdre l'amor i fervor per escampar l'evangeli. Es va tornar ritualista i fins va perdre la seva significació a mesura que la tradició començava a suplantar les Escriptures com a fonament de la pràctica cristiana. Potser el més tràgic va ser que l'església va començar també a exigir l'estricta conformitat amb els governs seculars. Els cristians no només perseguien els que no ho eren, sinó que també perseguien altres cristians que decidien viure les seves vides d'acord amb la Bíblia i no amb les tradicions de l'església.

- VERSICLES DE L'APOCALIPSI 

Apo.6.1. Vaig veure quan l'Anyell va obrir un dels segells, i vaig sentir a un dels quatre vivents que deia com amb veu de tro: Vine i mira.
Apo.6.2. I vaig mirar, i vaig veure un cavall blanc; i el seu genet duia un arc; i li van donar una corona, i va sortir vencent, i per vèncer.
Apo.6.3. Quan va obrir el segon segell, vaig sentir el segon dels vivents que deia: Vine i mira.
Apo.6.4. I va sortir un altre cavall, bermejo; i al seu genet li van donar poder de treure de la terra la pau, i que es matessin els uns als altres; i se li va donar una gran espasa.
Apo.6.5. Quan va obrir el tercer segell, vaig sentir el tercer dels vivents que cridava: Vine i mira. I vaig mirar, i vaig veure un cavall negre; i el seu genet tenia una balança a la mà.
Apo.6.6. I vaig sentir una veu d'enmig dels quatre vivents, que deia: Dos lliures de blat, un denari, i sis lliures d'ordi, un denari; però no danyis l'oli ni el vi.
Apo.6.7. Quan va obrir el quart segell, vaig sentir la veu del quart vivent, que deia: Vine i mira.
Apo.6.8. Vaig mirar, i vaig veure un cavall groc, i el seu genet tenia per nom Mort, i l'Hades el seguia; i li va ser donada potestat sobre la quarta part de la terra, per matar amb espasa, amb fam, amb mortaldat, i amb les feres de la terra.