jueves, 19 de mayo de 2016

HISTÒRIA DE L'ART RELIGIÓS

1- ART PALEOCRISTIÀ


La paraula "paleocristià" vol dir inici del cristianisme. En aquella època es reunien en coves. Neix principalment en el baix imperi romà, però es fonamenta en el cristianisme. És l'art propi dels primers segles del cristianisme. Es manifesta en diversos camps: en la pintura i l'escultura, que són les primeres a aparèixer, a les catacumbes. Té dos períodes: un de previ a la cristianització de l'imperi i un altre de posterior.

EL BON PASTOR                                               PINTURA FUNERÀRIA



2- L'ART DELS CRISTIANS SOTA EL DOMINI MUSULMÀ

Al-Àndalus és el territori de la península Ibèrica que restà sota el poder musulmà durant l'edat mitjana, entre els anys 711 i 1492. Els cristians van cultivar un art molt original, que pels volts del segle X va gaudir de la seva màxima esplendor que s'anomena art mossàrab.
L'estètica mossàrab va consagrar-se en les miniatures que guarnien els llibres sagrats. 



BEAT DE LIÉBANA


3- ART ROMÀNIC


L'escultura romànica destaca perquè, gracies al Camí de Sant Jaume, es fruit de varies tradicions musulmanes i diversos corrents romànics europeus.
En l'art romànic hi va aparèixer una tradició anomenada tradició pictoriàna que consisteix en plasmar en les miniatures, en els edificis, sovint aquesta tradició representava el Crist en majestat.




4- ART GÒTIC

La característica mes important d'aquest art es la llum, els colors vius.
Remunta en el segle XII
L'art Gòtic va tenir una gran esplendor amb grans obres, grans esglèsies..
La iconografia gòtica reculls els grans temes del període anterior, el romànic, insistint especialment en els que feien referència al cicle evangeli, com a la infantesa, mort i glorificació de la Mare de Déu. 
Els primitius italians van destacar en la descomposició de grans conjunts on es narra la història de la Salvació, oferint lo millor de l'art.


5- ART DEL QUATRROCENTO


El renaixement va suposar una nova visió del món, de la humanitat i de l'art. Es volia recuperar els valors antics i va renéixer el pensament grec. Remunta en el segle XV- XVI
Es van introduir temes propis de la literatura i la mitologia grecollatina, aquest fet no va comportar una disminució dels temes biblics.
En la pintura renaixentista del Quattrocent, va resaltar molt l'obra de Massaico de la capella Brancacci, era representada amb escenes de l'Antic Testament i de la vida de Jesús.




6- ART BARROC

L'objecte d'aquesta art era commoure a l'espectador i es van començar a utilitzar recursos com les pintures instantànies, els efectes de la llum amb forts constrastos era una de les principals característiques d'aquesta art.
Els temes mes tractats en aquesta art eren els apostòlics i després de la vida de Crist.
Els episodis de l'Evangeli són tractats d'una manera naturalista i entenedora, s'intentava produir una identificació de l'espectador amb els personatges que es representaven.




7- L'ART CONTEMPORÀNI

L'Esglèsia catòlica deixa de ser la principal representant de l'art, apareix la fotografia.
Gràcies a la fotografia es pot substituir l'art i es redueixen els temes bíblics de l'art contemporani.
Els mestres del segle XX s'inspiren en temes bíblics. La crucifixió ha estat un dels mes cultivats i les escenes prèvies a la Passió de Crist.
Molts dels pintors més importants de la historia han representant temes bíblics en les seves obres com per exemple Dalí que va pintar ''La Mare de Déu de Portlligat i El Crist de Sant Joan de la Creu''.















domingo, 8 de mayo de 2016

PAU DE TARS



PAU DE TARS

Sant Pau va néixer a Tars, capital de la província romana de Cilícia. Era jueu, nascut a l'època de diàspora. Col·laborava en la persecució contra els cristians, però després de la seva trobada amb Jesús es va convertir en fervent seguidor de Crist i en el seu gran missioner. Viatger infatigable, va recórrer milers de quilòmetres, fins que va morir a Roma, predicant la paraula de Déu. Per difondre l'Evangeli li van ser molt útils les vies de comunicació de l'imperi romà. L'imperi està format per la conca mediterrània i grans extensions de l'Europa continental, gràcies a l'impuls conqueridor dels generals més prominents de la república: Mari, Sul·la, Pompeu, Cèsar i August. Els moviments de comunicacions, les exigències d'un govern centralitzat i els intercanvis culturals van suposar el desenvolupament d'una àmplia xarxa de comunicacions i l'ús de diversos mitjans de transport. L'enviament de mercaderies a les ciutats generava una part important del tràfic. I les rutes marítimes i fluvials demostren els viatges de sant Pau, van ser decisives pel que fa a la rapidesa i el volum de productes que circulaven.




CONVERSIÓ DE PAU DE TARS


La conversió de Pau, descrita al Nou Testament, fa referència a un dels esdeveniments en la vida de Pau de Tars.

Pau de Tars havia rebut el mandat de les autoritats jueves de perseguir els cristians de Damasc. Mentre cavalcava a aquest destí, una resplendor del cel el va fer caure del cavall deixant cec, mentre ell i els que cavalcaven amb ell sentien una veu que deia ''Saule, Saule, per què em persegueixes''. Després d'aquesta forta vivència Pau es troba a Damasc amb Ananies, que li imposa les mans en nom de Jesús, el que li retorna la vista. Immediatament, Pablo és batejat. Tradicionalment s'ha considerat aquest episodi com el que millor representa el tema espiritual de la conversió, de manera que l'expressió camí de Damasc ha passat a ser sinònim de "conversió" .


VIATGES  DE SANT PAU 



- PRIMER VIATGE (45-48)
- SEGON VIATGE (49-52)
- TERCER VIATGE ( 53-58)
- ÚLTIM VIATGE 




lunes, 2 de mayo de 2016

ELS QUATRE GENETS DE L'APOCALIPSI



Els quatre genets de l'Apocalipsi són els quatre cavallers que es descriuen en la primera part del capítol sisè de l'Apocalipsi. El capítol parla d'un pergamí a la mà dreta de Déu que està segellat amb set segells, en aquest escenari Jesús obre els primers quatre segells dels set, alliberant a aquests genets que munten en cavalls blanc, vermell, negre i un bayo. Segons l'exegesi representen i són al·legories de la victòria, la guerra, la fam i la mort, respectivament, encara que només a aquest últim se li designa per aquest nom. En la Bíblia en l'Apocalipsi en el versicle 6:4 es parla dels quatre genets.

Cada genet representa una cosa:
EL PRIMER GENET BLANC representa la puresa, la llum.
EL SEGON GENET VERMELL representa la guerra.
EL TERCER GENET NEGRE representa la crisi econòmica, la mort, la penúria, la desnutrició i la fam.
EL QUART GENET BAYO representa les malalties i morts.




1-GENET BLANC


El primer cavall és blanc, símbol bíblic de puresa. Aquest cavall representa l'església cristiana primitiva en la seva puresa original. Els primers cristians, lliures de molts dels problemes que haurien de minar a l'església en els anys per venir, es van proposar conquerir els cors del món amb l'evangeli de Jesucrist.
Portar un arc, una arma per aconseguir grans distàncies, és representació del que van fer els regnes cristians, recolzant i portant l'evangelització a pobles llunyans.




2- GENET VERMELL

El segon cavall és vermell, símbol del vessament de sang, la persecució i la destrucció. Al principi, l'església cristiana primitiva no va ser tolerada per l'Imperi Romà pagà, i va enfrontar períodes de severa persecució en els quals Roma va tractar d'eliminar-la de la faç de la terra. No obstant això, aquesta estratègia va fracassar. Quan la persecució es va intensificar només va servir perquè els cristians es envalentonaran més. Tertul·lià, un dels pares de església primitiva va dir: "La sang dels màrtirs és la llavor de l'església".






3- GENET NEGRE


El cavall negre representa el període de la història de l'església durant el qual el cristianisme va esdevenir la religió oficial de l'estat de l'Emperador Romà, després de la conversió de Constantí a la fe cristiana. Constantí, just abans d'una important batalla que li asseguraria el control de l'Imperi Romà, va rebre una suposada visió en la qual se li deia que no ho conquistés en nom dels seus déus pagans, sinó en nom de la creu. Constantí es va convèncer que la seva victòria en la batalla del pont Milviano va ser un senyal que havia de convertir l'Imperi Romà al cristianisme. Va batejar al seu exèrcit i els va fer cristians. Lamentablement, el cristianisme no funciona d'aquesta manera. No es pot prendre una decisió per Crist en lloc d'una altra persona. Constantino només va aconseguir cristianitzar el paganisme. Quan el cristianisme va esdevenir la religió afavorida per l'imperi, els pagans es van unir a l'església cristiana per milers sense abandonar les seves creences paganes. El resultat va ser desastrós per a l'església. La intriga política i el control del govern romà es van unir amb les creences cristianes, i les pràctiques paganes van ingressar en el cristianisme.






4- GENET BAYO

L'últim cavall és bayo, el color de la mort. Quan el cristianisme es va fer popular i es va trobar còmode, va ingressar en un període de la història en què va perdre l'amor i fervor per escampar l'evangeli. Es va tornar ritualista i fins va perdre la seva significació a mesura que la tradició començava a suplantar les Escriptures com a fonament de la pràctica cristiana. Potser el més tràgic va ser que l'església va començar també a exigir l'estricta conformitat amb els governs seculars. Els cristians no només perseguien els que no ho eren, sinó que també perseguien altres cristians que decidien viure les seves vides d'acord amb la Bíblia i no amb les tradicions de l'església.








- VERSICLES DE L'APOCALIPSI 

Apo.6.1. Vaig veure quan l'Anyell va obrir un dels segells, i vaig sentir a un dels quatre vivents que deia com amb veu de tro: Vine i mira.
Apo.6.2. I vaig mirar, i vaig veure un cavall blanc; i el seu genet duia un arc; i li van donar una corona, i va sortir vencent, i per vèncer.
Apo.6.3. Quan va obrir el segon segell, vaig sentir el segon dels vivents que deia: Vine i mira.
Apo.6.4. I va sortir un altre cavall, bermejo; i al seu genet li van donar poder de treure de la terra la pau, i que es matessin els uns als altres; i se li va donar una gran espasa.
Apo.6.5. Quan va obrir el tercer segell, vaig sentir el tercer dels vivents que cridava: Vine i mira. I vaig mirar, i vaig veure un cavall negre; i el seu genet tenia una balança a la mà.
Apo.6.6. I vaig sentir una veu d'enmig dels quatre vivents, que deia: Dos lliures de blat, un denari, i sis lliures d'ordi, un denari; però no danyis l'oli ni el vi.
Apo.6.7. Quan va obrir el quart segell, vaig sentir la veu del quart vivent, que deia: Vine i mira.
Apo.6.8. Vaig mirar, i vaig veure un cavall groc, i el seu genet tenia per nom Mort, i l'Hades el seguia; i li va ser donada potestat sobre la quarta part de la terra, per matar amb espasa, amb fam, amb mortaldat, i amb les feres de la terra.