1- LLENGÜES DE FOC AL CAP DELS APÒSTOLS.
El dia de la Pentecosta, al Cenacle, el símbol de l'aire s'uneix al símbol del foc de forma espectacular. Un vent huracanat va commoure la casa, mentre llengües de foc es van posar sobre cada un d'ells, i tots es van quedar plens de l'Esperit Sant. El mateix que va davallar sobre Maria per engendrar el cap, ve ara per engrendrar el cos de Crist, que és l'Església, en una encarnació continuada fins a la plenitud definitiva, fins a la Parusia.
Quan en un bosc l'incendi s'uneix al vendaval gairebé no hi ha força humana que el pugui apagar. El foc del Cenacle s'estendrà com un regueró de pólvora sense que res ni ningú no el pugui sufocar, portant pel món l'Evangeli de l'amor.
El foc de Déu va baixar del cel a l'esbarzer que cremava sense consumir-se davant de Moisès. Després, guiant el pobre en columna de foc a la nit, camí de la Terra Promesa. Al sinaí cremava la muntanya en el lliurament de les Taules de la Llei. Un carro de foc va arrabassar Elies al cel, i del cel va baixar foc a la Terra en Jesús, no pas de cástig, com demanaven els seus deixebles, sió d'amor, apoderant-se dels apòstols el dia de Pentecosta perquè anessin pel món com torxes vives, comunicant llum i calor.
2- TRANSFORMACIÓ DELS APÒSTOLS
El dia de la Pentecosta es va produir una gran transformació en els apòstols. Abans eren maldestres per entendre les Sagrades Escriptures i encara per entendre els ensenyaments que van rebre directament del Senyor. També eren febles en la seva fe, desitjosos dels primers llocs i envejosos entre ells. També eren temorosos per presentar-se com seguidors de Jesús, per por de ser perseguits.
Però després de rebre l'Esperit Sant en la Pentecosta, van canviar totalment: es van llançar a predicar sense cap temor i plens de saviesa divina. No hi ha més que veure alguns trossos del discurs que Pere dóna de seguida de la Vinguda de l'Esperit Sant: amb quina claredat i valentia va parlar i amb quina saviesa connectava els fets de la Passió, Mort i Resurrecció de Crist amb les Escriptures. Cridaven a la conversió a tots jueus i estrangers de diferents llengües i aquests els escoltaven en el seu propi idioma. I als que creien en el missatge de Jesucrist Salvador, els anaven batejant. Així comencen a formar nous deixebles i comunitats de cristians, sense deixar d'assistir als necessitats.
3- L’INICI DE L’ESGLÈSIA.
La Paraula Església es deriva del grec "ekklesia" que significa "congregació" o "trets fora". L'Església sota el Nou Pacte va tenir el seu començament el dia de Pentecosta. Aquest dia van ser tots els creients batejats amb l'Esperit Sant i van formar el cos de Crist que predica la bona nova del Regne a tothom mentre espera el seu retorn amb poder i glòria.
La història de l'Església Catòlica té els orígens i evolució del catolicisme des dels temps de Jesús de Natzaret fins a l'època contemporània. El nom d'església catòlica fa referència a l’Església Universal des de començaments del segle II. En diverses situacions durant els tres primers segles del cristianisme el bisbe de Roma, considerat el successor de l'apòstol Pere, intervenia en les comunitats per ajudar a resoldre conflictes.
Segons la doctrina catòlica, l'Església va ser fundada per Jesús. La raó fonamental per a ser catòlic és el fet històric que l'Església Catòlica va ser fundada per Crist, va ser la invenció de Déu, no de l'home i li va donar autoritat a Crist. Crist va transmetre als seus apòstols i va passar als successors que designi com a bisbes.
4- FESTA JUEVA DE LA PENTECOSTA
Es tractava d'una festa agrícola d'ofrena de les primícies de les collites a Yahvéh. Levític diu: "A partir de l'endemà del dissabte, això és, del dia en què hagin ofert les espigues amb el ritu del balanceig, comptaran set setmanes completes. Comptaran cinquanta dies fins al dia següent al setè dissabte, i llavors oferiran a Yahvéh una ofrena de grans nous ". D'aquí el nom hebreu de festa de les "setmanes" (shabuot) i el nom grec de "Pentecosta" que significa "cinquanta".
El Pentecosta va passar a commemorar l'aliança de Déu amb el poble al Sinaí i, específicament, el lliurament per part de Déu de la Toráh o Llei al poble d'Israel a través de Moisès. Shabuot se celebra 50 dies després de la Pasqua i constitueix la culminació del procés de salvació: en la Pasqua el poble va ser alliberat de l'esclavitud d'Egipte i en Shabuot pren consciència del "per què" va ser alliberat: per fer la voluntat de Déu expressada en la seva Llei. la Toráh es converteix així en el gran regal, la gran primícia de Déu per a la vida humana perquè en el compliment d'aquesta Llei l'ésser humà trobarà la felicitat.
(Festa jueva)
(Festa jueva)
5- FINAL DEL PERÍODE PASQUAL (SEGONA PASQUA)
La Pentecosta és una celebració cristiana que s'escau el cinquantè dia després del diumenge de Resurrecció i que commemora el descens de l'Esperit Sant sobre els apòstols i l'inici de llur activitat de l'evangelització, per això també se la coneix com la celebració de l'Esperit Sant. A la litúrgia catòlica és la festa més important després de la Pasqua de Resurrecció i el Nadal.
- HISTÒRIA DE LA PENTECOSTA
La seva història es basa a la festa setmanal jueva anomenada xavuot que significa festa de les setmanes, on es celebra el cinquantè dia de l'aparició de Déu al mont del Sinaí.
És a dir el dia de la pentecosta també se celebra el lliurament de la Llei al poble d'Israel.
Al calendari cristià la Pentecosta acaba, anàlogament, el temps pasqual dels 50 dies dit període o temps de l'amistat.
A les narracions sobre la Pentecosta dels Fets dels Apòstols se li adjudica a l'Esperit Sant, en congruència amb l'Antic Testament amb característiques miraculoses, ell oferix valentia i llibertat, possibilita la comprensió i fortifica una comunitat universal.
- CELEBRACIÓ DE LA PENTECOSTA
La pentecosta és celebrada a molts de llocs del món. A Amèrica llatina realitzen nombroses eucaristies per celebrar-ho. A Àsia aquesta festa és una de les més importants, ja que Jesús, el motiu de la celebració.
I a Espanya es celebra també de diverses maneres encara que tots realitzen eucaristies. Per exemple, a Ciutadella les famílies i amics es reuneixen a diferents llocs per passar els dies festius junts.
- DATA DE CELEBRACIÓ
El dia en què s'escau la seva festa és mòbil ja que depèn de la data de la Pasqua de Resurrecció, la qual es realitza amb un càlcul lunar i varia cada any.
La Pentecosta se celebra també en dates diferents segons la tradició occidental i oriental del cristianisme.
L'Església Ortodoxa celebra el dilluns de Pentecosta com el Dia de l'Esperit Sant i en particular el fet històric del seu descens en els sants apòstols a la Pentecosta. Es canten himnes del dia de Pentecosta. L'endemà s'anomena el Tercer Dia de la Trinitat.
El dilluns de Pentecosta és dia de festa a Alemanya, Àustria, Bèlgica, Dinamarca, algunes ciutats de Catalunya, França, Islàndia, Liechtenstein, Noruega, els Països Baixos i Suïssa.
- SÍMBOLS
Trobem dos símbols més utilitzats al llarg de la història de l'església. Aquests són el vent i el foc.
El vent, el relacionem directament amb la fugida d'Egipte, concretament quan Moisès va travessar el mar Mort. El vent és el símbol de l'Esperit Sant i del poder.
El foc apareix en el relat de l'esbarzer que no es consumia, i és el símbol de Déu, és a dir, tot allò diví i tot allò relacionat amb la força divina.
- VIDEO (QUÉ ES PENTECOSTÉS?)
- CANÇÓ DEL PENTECOSTÉS
No hay comentarios:
Publicar un comentario