miércoles, 20 de abril de 2016

SANT JORDI

La Diada de Sant Jordi a Catalunya és una festa que se celebra el 23 d'abril amb el Dia del Llibre i la Fira de les Roses, símbols de la cultura i l'amor, i és també una jornada que reivindica la cultura catalana. És el dia dels enamorats, i per això des del segle XV és costum regalar una rosa vermella, com la sang a l'estimada.

1- SÍMBOLS TÍPICS DE SANT JORDI

(EL DRAC)
El drac és un símbol del mal, de les tendències demoníaques, del caos, de les pulsions salvatges i incontrolades del nostre inconscient. Un monstre que ens terroritza i que, amb el seu foc, és capaç d'acabar amb nosaltres El drac, rep a les diferents religions i creences una fama molt diferent d'uns llocs a uns altres; des dels religiosos cristians que consideren al drac com la personificació del dimoni i tots els mals, el consideren un dels éssers més importants per amagar al seu imatge una gran càrrega de simbolismes i acabant amb la cultura oriental on es fan tota classe d'honors, ritus i commemoracions al drac, per ser considerat un ésser mitològic que atrau la prosperitat, el poder i la fortalesa.



(LA PRINCESA)
La princesa és el símbol de la nostra pròpia perfecció, del nostre millor jo, d'aquesta imatge de nosaltres mateixos que per la seva bellesa i perfecció ens empeny a l'Amor. Anem renunciant a parts de nosaltres mateixos, anem morint a poc a poc a la vida, fins que el que està en joc és el més íntim de nosaltres mateixos. Arribat aquest moment, quan el drac amenaça de posar fi a la nostra autoestima, al merescut amor per el millor d'un mateix, només cal lliurar-se a la mort o la senda de l'heroi, la batalla èpica, la lluita contra el drac.





(LA ROSA)
La rosa és la flor simbòlica més utilitzada a Occident, correspon al que representa el lotus com a Orient i els dos símbols s'acosten al de la roda. La rosa designa una perfecció acabada, un èxit sense culpa. La rosa per la seva relació a la sang versada apareix sovint com el símbol d'un renaixement místic. La rosa s'ha fet també símbol de l'amor. La sang que raja de la profunda ferida és vehicle de vida, com mostra el fet que en neixi una flor, una rosa vermella. Quan la llança de l'Amor penetra en el drac com a conseqüència de la lluita, amb sofriment i dolor, la sang ens neteja i purifica transfigurant les ferides i la mort en un renaixement místic que és fruit de l' amor que tot ho abraça. 





(LA FONT I L'AIGUA)
Diu la llegenda que el drac custodia la font de la qual brolla l'aigua. La font és l'origen, el principi, el fonament, l'essencial, on neix l'única cosa que aplaca la nostra set de vida. L'aigua sadolla la nostra set, neteja la nostra brutícia i culpa, no té forma pròpia i s'emmotlla a qualsevol recipient.


(EL CAVALLER)
El cavaller és aquell que és capaç de dominar al seu corcel, al psiquisme inconscient que si no fos per qui porta les riendas- correria a cegues impulsat per les seves passions. Diu la llegenda que el cavall és blanc, el color que tot ho reflecteix i dóna llum que no guarda res per a si mateix, el color del lliurament i del despreniment, de l'descentrament d'un mateix que supera tot egoisme. 




(LA LLANÇA)
Sol relacionar-se a aquesta poderosa arma amb l'axis mundi, amb l'eix que uneix el de dalt amb el de baix, el cel amb la terra i amb els inferns, el camí que comunica tot el que existeix permetent l'ascens i el descens entre els mons com si l'arbre sefiròtic es tractés. Relacionada també amb el bàcul de comandament, la llança és l'arma del dominant als seus enemics amb la força de la part alta, després d'haver trobat el seu centre, després d'haver vençut primer a si mateix. És l'arma que tot ho uneix.




(EL LLIBRE)
El 23 d'abril es commemora la mort de dos grans autor de la literatura Miguel de cervantes i William Shakespeare. I per això és el día internacional del llibre per la mort dels dos grans escriptors. Per això aquest dia es regala un llibre. 


PER QUÈ AQUEST DIA ÉS EL DIA INTERNACIONAL DEL LLIBRE?
La Idea original de la celebració del Dia del Llibre va partir de Catalunya, de l'escriptor valencià Vicent Clavel Andrés que la va proposar a la Cambra Oficial del llibre de Barcelona el 1923 i la va aprovar el rei Alfons XIII d'Espanya el 1926.





EFEMERIDES

23 D'ABRIL - Diada de Sant Jordi (Miguel de Cervantes i William Shakespeare)
AL 1014 - Les forces Irlandeses derroten els víkings en la Batalla de Clontarf.
AL 1564 - Neix l'escriptor i actor anglès William Shakespeare
AL 1976 - Publicació del primer diari Avui.
AL 1987 - Primera edició de la Setmana Medieval de la llegenda de Sant Jordi.



2- ORIGEN DE LA RELACIÓ DE SANT JORDI AMB ELS ENAMORATS.

Al segle XV ja es feia a Barcelona una fira de roses amb motiu de Sant Jordi. Hi acudien sobretot nuvis, promesos i matrimonis joves, i això fa pensar que el costum de regalar una rosa té l'origen en aquesta festa. Des del segle XV, a Catalunya la diada de Sant Jordi és el dia dels enamorats, i és costum que les parelles es regalin una rosa vermella «com la sang» i un llibre. Aquest lligam amb la primavera i el seu patronatge sobre els enamorats també el relaciona directament amb la Fira de roses que des del segle XV se celebra al pati i al voltant del Palau de la Generalitat. Sant Jordi és per excel·lència el patró dels enamorats a Catalunya gràcies a la gran gesta del sant de salvar la princesa d’aquell monstre ferotge. Ho és també dels cavallers i dels escoltes. Se l’invoca a l’hora de beneir una casa nova i també contra les aranyes. L’ havien tingut com a patró els oficis antics que intervenien amb armes i armadures. 




3- PER QUÈ REGALEN ROSES I LLIBRES?

Explica la llegenda que la vila de Montblanc estava sent terroritzada per un drac. Estava instal·lat als afores del poble i cada vegada s'aproximava més a les muralles, per això, els habitants van haver de buscar una manera de mantenir-lo lluny. Van començar donant-li de menjar animals però, com aquests es van acabar, no van tenir més remei que sacrificar ells mateixos. Van ficar els noms de tots, inclosos els reis en una olla i, cada dia, una mà innocent decidia qui moriria al dia següent. Un dia, l'escollida va ser la princesa i, tot i les súpliques del rei, la donzella va sortir de les muralles i es va dirigir trist cap al seu destí.quan el terrible drac avançava cap a ella, va sorgir entre la boira un bell cavaller sobre el seu cavall i va carregar contra la bèstia deixant greument ferit. El drac es va sotmetre al cavaller que li va lligar el cinturó de la princesa al coll. La jove, va agafar l'altre extrem i va portar a la bèstia, com si d'un gosset es tractés, fins a les portes de la ciutat. Allà, a la vista de tots, el cavaller va rematar al drac i de la seva sang va créixer un roser de què van brollar roses vermelles. Jordi, que era com es deia el cavaller, va tallar la rosa més bella i la hi va lliurar la princesa.
D'aquí la tradició que els homes els regalen a les dones una rosa vermella, com a símbol de passió, amb una espiga que simbolitza la fertilitat. Elles, per la seva banda, els recompensen amb un llibre. Ja que, el 23 d'abril se celebra el Dia del llibre, un dia en què es commemora la mort de dos grans plomes de la Història de la literatura: Miguel de Cervantes i William Shakespeare.




4- POEMA



L'ENGANY

La Laura va decidir fer una aventura,
i es va posar la vestidura.
L’Anna estava molt afectada,
perquè la seva amiga l’havia abandonada.
La Maria es va empipar,
perquè no es va assabentar.
L’Alex es va posar a plorar,
ja que la seva dona el va enganyar.
En Sergi en savia la veritat de tot,
ja que era un sacerdot.
En Tino es va pendre un capuccino,
i molt tranquil va anar al casino.

Emi Roman









martes, 5 de abril de 2016

SÍMBOL DEL PENTECOSTA


1- LLENGÜES DE FOC AL CAP DELS APÒSTOLS.
El dia de la Pentecosta, al Cenacle, el símbol de l'aire s'uneix al símbol del foc de forma espectacular. Un vent huracanat va commoure la casa, mentre llengües de foc es van posar sobre cada un d'ells, i tots es van quedar plens de l'Esperit Sant. El mateix que va davallar sobre Maria per engendrar el cap, ve ara per engrendrar el cos de Crist, que és l'Església, en una encarnació continuada fins a la plenitud definitiva, fins a la Parusia.
Quan en un bosc l'incendi s'uneix al vendaval gairebé no hi ha força humana que el pugui apagar. El foc del Cenacle s'estendrà com un regueró de pólvora sense que res ni ningú no el pugui sufocar, portant pel món l'Evangeli de l'amor.
El foc de Déu va baixar del cel a l'esbarzer que cremava sense consumir-se davant de Moisès. Després, guiant el pobre en columna de foc a la nit, camí de la Terra Promesa. Al sinaí cremava la muntanya en el lliurament de les Taules de la Llei. Un carro de foc va arrabassar Elies al cel, i del cel va baixar foc a la Terra en Jesús, no pas de cástig, com demanaven els seus deixebles, sió d'amor, apoderant-se dels apòstols el dia de Pentecosta perquè anessin pel món com torxes vives, comunicant llum i calor.


2- TRANSFORMACIÓ DELS APÒSTOLS
El dia de la Pentecosta es va produir una gran transformació en els apòstols. Abans eren maldestres per entendre les Sagrades Escriptures i encara per entendre els ensenyaments que van rebre directament del Senyor. També eren febles en la seva fe, desitjosos dels primers llocs i envejosos entre ells. També eren temorosos per presentar-se com seguidors de Jesús, per por de ser perseguits.
Però després de rebre l'Esperit Sant en la Pentecosta, van canviar totalment: es van llançar a predicar sense cap temor i plens de saviesa divina. No hi ha més que veure alguns trossos del discurs que Pere dóna de seguida de la Vinguda de l'Esperit Sant: amb quina claredat i valentia va parlar i amb quina saviesa connectava els fets de la Passió, Mort i Resurrecció de Crist amb les Escriptures. Cridaven a la conversió a tots jueus i estrangers de diferents llengües i aquests els escoltaven en el seu propi idioma. I als que creien en el missatge de Jesucrist Salvador, els anaven batejant. Així comencen a formar nous deixebles i comunitats de cristians, sense deixar d'assistir als necessitats.


3- L’INICI DE L’ESGLÈSIA.
La Paraula Església es deriva del grec "ekklesia" que significa "congregació" o "trets fora". L'Església sota el Nou Pacte va tenir el seu començament el dia de Pentecosta. Aquest dia van ser tots els creients batejats amb l'Esperit Sant i van formar el cos de Crist que predica la bona nova del Regne a tothom mentre espera el seu retorn amb poder i glòria.
La història de l'Església Catòlica té els orígens i evolució del catolicisme des dels temps de Jesús de Natzaret fins a l'època contemporània. El nom d'església catòlica fa referència a l’Església Universal des de començaments del segle II. En diverses situacions durant els tres primers segles del cristianisme el bisbe de Roma, considerat el successor de l'apòstol Pere, intervenia en les comunitats per ajudar a resoldre conflictes.
Segons la doctrina catòlica, l'Església va ser fundada per Jesús. La raó fonamental per a ser catòlic és el fet històric que l'Església Catòlica va ser fundada per Crist, va ser la invenció de Déu, no de l'home i li va donar autoritat a Crist. Crist va transmetre als seus apòstols i va passar als successors que designi com a bisbes.


4- FESTA JUEVA DE LA PENTECOSTA
Es tractava d'una festa agrícola d'ofrena de les primícies de les collites a Yahvéh. Levític diu: "A partir de l'endemà del dissabte, això és, del dia en què hagin ofert les espigues amb el ritu del balanceig, comptaran set setmanes completes. Comptaran cinquanta dies fins al dia següent al setè dissabte, i llavors oferiran a Yahvéh una ofrena de grans nous ". D'aquí el nom hebreu de festa de les "setmanes" (shabuot) i el nom grec de "Pentecosta" que significa "cinquanta".
El Pentecosta va passar a commemorar l'aliança de Déu amb el poble al Sinaí i, específicament, el lliurament per part de Déu de la Toráh o Llei al poble d'Israel a través de Moisès. Shabuot se celebra 50 dies després de la Pasqua i constitueix la culminació del procés de salvació: en la Pasqua el poble va ser alliberat de l'esclavitud d'Egipte i en Shabuot pren consciència del "per què" va ser alliberat: per fer la voluntat de Déu expressada en la seva Llei. la Toráh es converteix així en el gran regal, la gran primícia de Déu per a la vida humana perquè en el compliment d'aquesta Llei l'ésser humà trobarà la felicitat.
(Festa jueva)

5- FINAL DEL PERÍODE PASQUAL (SEGONA PASQUA)
La Pentecosta  és una celebració cristiana que s'escau el cinquantè dia després del diumenge de Resurrecció i que commemora el descens de l'Esperit Sant sobre els apòstols i l'inici de llur activitat de l'evangelització, per això també se la coneix com la celebració de l'Esperit Sant. A la litúrgia catòlica és la festa més important després de la Pasqua de Resurrecció i el Nadal.
- HISTÒRIA DE LA PENTECOSTA
La seva història es basa a la festa setmanal jueva anomenada xavuot que significa festa de les setmanes, on es celebra el cinquantè dia de l'aparició de Déu al mont del Sinaí.
És a dir el dia de la pentecosta també se celebra el lliurament de la Llei al poble d'Israel.
Al calendari cristià la Pentecosta acaba, anàlogament, el temps pasqual dels 50 dies dit període o temps de l'amistat.
A les narracions sobre la Pentecosta dels Fets dels Apòstols se li adjudica a l'Esperit Sant, en congruència amb l'Antic Testament amb característiques miraculoses, ell oferix valentia i llibertat, possibilita la comprensió i fortifica una comunitat universal.

- CELEBRACIÓ DE LA PENTECOSTA
La pentecosta és celebrada a molts de llocs del món. A Amèrica llatina realitzen nombroses eucaristies per celebrar-ho. A Àsia aquesta festa és una de les més importants, ja que Jesús, el motiu de la celebració.
I a Espanya es celebra també de diverses maneres encara que tots realitzen eucaristies. Per exemple, a Ciutadella les famílies i amics es reuneixen a diferents llocs per passar els dies festius junts.


- DATA DE CELEBRACIÓ
El dia en què s'escau la seva festa és mòbil ja que depèn de la data de la Pasqua de Resurrecció, la qual es realitza amb un càlcul lunar i varia cada any.
La Pentecosta se celebra també en dates diferents segons la tradició occidental i oriental del cristianisme.
L'Església Ortodoxa celebra el dilluns de Pentecosta com el Dia de l'Esperit Sant i en particular el fet històric del seu descens en els sants apòstols a la Pentecosta. Es canten himnes del dia de Pentecosta. L'endemà s'anomena el Tercer Dia de la Trinitat.
El dilluns de Pentecosta és dia de festa a Alemanya, Àustria, Bèlgica, Dinamarca, algunes ciutats de Catalunya, França, Islàndia, Liechtenstein, Noruega, els Països Baixos i Suïssa.

- SÍMBOLS
Trobem dos símbols més utilitzats al llarg de la història de l'església. Aquests són el vent i el foc.
El vent, el relacionem directament amb la fugida d'Egipte, concretament quan Moisès va travessar el mar Mort. El vent és el símbol de l'Esperit Sant i del poder.
El foc apareix en el relat de l'esbarzer que no es consumia, i és el símbol de Déu, és a dir, tot allò diví i tot allò relacionat amb la força divina.






- VIDEO (QUÉ ES PENTECOSTÉS?)





- CANÇÓ DEL PENTECOSTÉS