SÍMBOLS DE SETMANA SANTA

- EL PA I EL VI: COS I SANG DE CRIST

• Són els elements naturals que Jesús pren perquè no només simbolitzin sinó que es converteixin en el seu cos i la seva sang i el facin present en el sagrament de l'Eucaristia.
• Jesús els assumeix en el context del sopar pasqual, on el pa àzim de la Pasqua jueva que celebraven amb els seus apòstols feia referència a aquesta nit a Egipte.
• El vi és la nova sang de l'Anyell sense defectes que, posada a la porta de les cases, hi havia evitat als israelites que els seus fills morissin al pas de Déu.
• Els símbols del pa i el vi són propis del Dijous Sant. Durant la Missa vespertina del Sopar del Senyor, celebrem la institució de l'Eucaristia.
• Però com que aquesta celebració vespertina és el pòrtic del Tridu Pasqual, que comença el Divendres Sant, cal destacar que l'Eucaristia d'aquest Dijous Sant, celebrada per Jesús sobre la taula-altar del Cenacle, era la bestreta del seu cos i la seva sang oferts a la humanitat en el "calze" de la creu, sobre el "altar" del món.

- OLIS, CRISMA

• El Dijous Sant a la catedral, el bisbe, acompanyat pels sacerdots i fidels de la diòcesi, beneeix els olis i el crisma que van a ser la matèria de diversos sagraments:

     - L'oli de catecúmens, per al baptisme,

.    - L'oli de malalts,

     - El crisma, per al baptisme, la confirmació i les ordenacions.

• Els olis són d'oli, i el crisma, barreja d'oli i bàlsams perfumats. Aquests derivats d'oli realitzen a la nostra pell una sèrie de beneficis: suavitzen, curen, mantenen en forma, embelleixen, donen frescor, segons les diferents classes de "massatges" que ens donem. Doncs bé: això mateix és el que l'Esperit de Déu vol obrar en nosaltres espiritualment en aquests quatre sagraments.
• En la proximitat de la Pasqua es beneeixen aquests olis per indicar que tots els sagraments procedeixen de Crist Ressuscitat i que la Pasqua és novetat absoluta.

LA PASQUA

- DIUMENGE DE PASQUA

• El Diumenge de Pasqua es tracta de la celebració eclesiàstica més important per als cristians i la més antiga, la qual s’encarrega de pautar les altres festes del calendari litúrgic.

• El Diumenge de Pasqua pauta el final de la Quaresma i alhora inicia el “Temps de Pasqua” cinquanta dies de festa en què té lloc el diumenge de l’ascensió del senyor i que finalitza amb el Diumenge de Pentecosta amb el descens de l’Esperit Sant sobre els apòstols....
• La data d'aquest dia varia, siempre és el primer diumenge de lluna plena després de que comença la primavera, per això no sempre és el mateix dia. La data varia entre el 22 de març i 25 d'abril.

- ORIGEN DEL NOM

En la majoria de les llengües amb excepció de l'anglès i de l'alemany, el nom Pasqua deriva de la paraula Pesach, nom hebreu per a les pasqües, una festivitat jueva que està ligadamente fortament amb la catòlica. Les Pasqües jueves duren entre 7 o 8 dies en record de l'èxode i la llibertat del poble israelita, que s'escapés del faraó egipci. Llevat de les accepcions de l'anglès i l'alemany, la resta dels idiomes solen utilitzar termes referits a la Pasqua, basats en la paraula hebrea.

- ORIGENS JUEUS

• Encara que en el Nou Testament o en les Escriptures dels pares apostòlics, no hi ha cap indicació de l'existència del festival de Pasqua, un text de començaments del segle II sosté que la festa de Pasqua és una pràctica primerenca en el cristianisme.
• No obstant això, la majoria dels historiadors concorden que el festeig conegut mundialment com Paixà es va presentar molt probablement com a continuació de les celebracions de la Pasqua jueva, amb un fort èmfasi en la Resurrecció de Jesús i amb alguns agregats posteriors provinents de cultures paganes.

- SÍMBOLS DE LA PASQUA

Part de la simbologia d'aquesta festa era el conill, adoptat com a símbol de fecunditat, que encara avui dia se segueix utilitzant en les decoracions d'aquesta celebració. Aquest element de la tradició d'Europa occidental mai va ser acceptat pels cristians ortodoxos, el que ens indica que és veritablement una icona aliena a la Pasqua religiosa.

- L'OU DE PASQUA

• Els ous acolorits com raigs del sol són portats pel conill de Pasqua, també com a símbol de la fecunditat i de la vida que reneix. Els nens de diverses parts del món, pinten i amaguen ous de Pasqua. No obstant això, aquest joc tampoc va ser adoptat per països tradicionalment cristians, un altre prova de l'origen pagà d'aquests símbols.

• El fet d'associar l'ou a la fertilitat i per coincidir la Pasqua amb l'estació primaveral, estació fèrtil per excel·lència, fa que s'estableixi per tot Europa com a símbol de la Pasqua. De manera que ràpidament els pastissers d'època van començar a elaborar-los utilitzant diferents ingredients. Primer va ser el sucre, després la xocolata.

ARTICLE DE OPINIÓ

- LA PASSIÓ DE CRIST

Hi han diverses opinions sobre la pel·lícula

Diuen que hi ha moltes escenes de maltractament físic i verbal. Ningú nega que les coses succeïssin així, si és que el personatge de Jesús és real i va existir en la història i va morir a la creu. 

La pel·lícula esta en idioma original en Arameu i llatí però com la història es coneguda es fàcil entendre.

També diuen que alguns moments es fa pesada, perquè es tota l'estona més del mateix, fuetades, cops, un home per terra i altres gaudint colpejant. Hi ha molta crueltat sense sentit, simplement per demostrar que tot aquell procés havia estat dur i cruel. Els romans segueixen maltratándole verbalment, i quan li col·loquen la corona perquè aquesta quedi incrustada en el cuir cabellut, li donen un cop de puny, 

SETMANA SANTA

La Setmana Santa és el moment més important de l'any litúrgic cristià. 

Es tracta d'un conjunt de celebracions que tenen lloc entre el divendres abans del diumenge de Rams i el diumenge de Pasqua o, ja en el terreny de les festes populars, el dilluns de Pasqua. A través d'un vast i ric conjunt de pràctiques festives -processons,escenificacions teatrals i altres activitats litúrgiques i rituals- la comunitat cristiana recorda i recrea els darrers moments de Jesucrist a la Terra, el que hom coneix com a la passió, mort i resurrecció. 

Vol dir que Jesús arriba a Jerusalem procedent del desert i ja proclamat Salvador, fins que és processat, mort clavat a la creu, enterrat i fins que ressuscita.

La ubicació al calendari d'aquestes celebracions canvia cada any i oscil·la entre els mesos de març i abril, ja que la data de la Pasqua es fixa a partir de la primera lluna plena de primavera.

Per això, la majoria d'aquests actes se celebren sota la lluna plena de març-abril. D'altra banda, les esglésies occidental i oriental utilitzen calendaris diferents per determinar el dia de Pasqua .

-DIES DE CELEBRACIÓ:

La Setmana Santa 2016 se celebrarà entre el 20 de Mar de 2016 i el 28 març 2016 segons el calendari litúrgic. La Setmana Santa se celebra cada any en una data diferent, això és degut al fet que la festivitat s'estableix segons els cicles lunars.

Els dies més assenyalats de la Setmana Santa 2016 són:

Març 20: Diumenge de Rams.

21 de Març: Dilluns Sant.

Març 22: Dimarts Sant.

Març 23: Dimecres Sant.

Març 24: Dijous Sant.

Març 25: Divendres Sant.

Març 26: Dissabte Sant (Dissabte de Glòria).

Març 27: Diumenge de Resurrecció (Diumenge de Pasqua).

28 de Març: Dilluns de Pasqua (festiu en algunes comunitats).